En la introducció de la seva Història de Poblet, el P. Agustí Altisent es feia aquesta pregunta: «Quan el visitant de Poblet entra al monestir i es troba submergit en aquest conjunt monumental que, com ha dit Josep Pla, és “un món de formes, de tradicions i de símbols”, després de fruir de l’espectacle de la pedra i la llum, sent sorgir en el seu interior una sèrie de preguntes: “Tot això, per què és així? Què ha fet que Poblet hagi esdevingut el que és? Quina intenció primitiva i quin procés ulterior han donat lloc a aquesta sàvia composició d’edificis i d’estils? Quina institució, i amb quines vicissituds, va anar produint, segle rere segle, aquest fet monumental? Quines relacions amb el món exterior van tenir els qui van fer possible aquesta enorme realitat artística i històrica?”».
- No podem entendre Poblet com a monument al marge de la comunitat monàstica, la institució que, segle rere segle, ha anat produint aquest fet monumental.
- Poblet és fundat el 1150, i en acabar el segle XII, tenim construïts l’església, el refetor dels monjos, una part del claustre, i la infermeria amb el claustre i la capella de Sant Esteve. Durant el segle XIII s’acaba, en la seva pràctica totalitat, el conjunt monumental, amb totes les estances que els monjos necessiten per a la seva vida regular: la sala capitular, el dormitori, el claustre, la cuina, l’scriptorium i el refetor dels conversos; l’hospital per als pobres i pelegrins, amb la capella de Santa Caterina. Durant els segles posteriors s’hi afegiran altres elements, que ja no podem considerar indispensables per a la vida dels monjos: el cimbori i les muralles, amb el panteó i les altres construccions reials, la capella de Sant Jordi, al llarg dels segles XIV i XV; el campanar i el retaule, del segle XVI; la sagristia nova i les cases noves, del segle XVIII, entre altres construccions, funcionals o decoratives, que expliquen la vitalitat del cenobi i responen a diverses vicissituds històriques, i també a les circumstàncies econòmiques de cada època.
- Explicarem els espais més importants del monestir, indicant-ne el sentit i l’ús per a la comunitat monàstica, així com l’època i l’estil constructiu.
