LA PORTA D’ACCÉS AL TEMPLE devia oferir un pobre aspecte en el s. XVII, i el duc Lluís Ramon Folch de Cardona i Sogorb, que ja tenia el panteó a l’interior del temple, el llinatge del qual estava vinculat al monestir des dels temps fundacionals, va fer construir una façana nova. En conjunt correspon al cos central de la que encara avui es conserva. La construïren els mestres d’obra de Tarragona Francesc Portella i Josep Llagostera i les tres estàtues són obra de Domènec Rovira, el jove: l’Assumpció de Santa Maria, a dalt, patrona i titular del monestir, i sant Benet i sant Bernat a banda i banda.
- Més tard, en temps de l’abat Baltasar Fontanilles (1720-1724), i potser amb col·laboració del seu antecessor, l’abat Baltasar Sayol, s’hi afegiren els paraments dels dos grans òculs laterals —les obertures ja existien—, d’un barroc més exuberant, i es modificaren alguns elements de la façana central per unificar tot el conjunt.
- Aquest barroc discret deixa pas al món medieval de l’atri i de la basílica romànica. Una sorpresa i un fort contrast que ens traslladen des dels segles XVII i XVIII al segle XII en un tancar i obrir d’ulls.
