L’ACTUAL CAPELLA DEL SANTÍSSIM, al mur de migdia de l’església abacial, la segona a comptar des de l’entrada, fou construïda per l’abat Miquel Major (1632-1636), que transformà l’antiga capella del segle XIV, dedicada primer a sant Felip i sant Jaume, enfondint-la fins a la muralla i dedicant-la ara a sant Bernat de Claravall. Posteriorment, l’any 1685, pel fet de ser un espai gran, hom hi col·locà, per manament de l’abat Josep Tresánchez, les relíquies enviades per Pere Antoni d’Aragó: en aquesta ocasió, la part exterior de la capella, corresponent a la construcció del segle XIV, fou dedicada a sant Bernat d’Alzira. Finalment, el 1961 l’antiga capella de les relíquies fou reformada i destinada a capella del Santíssim Sagrament, i se’n consagrà l’altar el 21 de setembre del mateix any.
- S’hi instal·là part del retaule que l’abat Fèlix Genover (1728-1732) havia fet construir per a la reserva del Santíssim rere el retaule de Damià Forment, al deambulatori, i a les parets laterals hi foren col·locats dos plafons d’alabastre procedents d’una de les dues cambres sepulcrals que el duc Lluís Ramon Folch de Cardona i Sogorb ordenà construir el 1659 sota els dos arcs de les tombes reials, on s’havien anat dipositant els fèretres amb les restes dels seus avantpassats, obra de l’escultor Joan Grau de Manresa i els seus fills Francesc i Josep. A la porta d’entrada a la capella s’hi adaptà, a més d’una reixa antiga, un marc de jaspi procedent de la porta del rerecor que havia fet construir l’abat Francesc Oliver de Boteller (1583-1598).
- Entre 1960 i 1961 el pintor montblanquí Ismael Balanyà i Moix (1921-1922) va pintar al fresc la cúpula de la nova capella del Santíssim. Hi representà els sants màrtirs Bernat d’Alzira, monjo de Poblet, i les seves germanes Maria i Gràcia, juntament amb sant Fructuós; l’Anyell místic envoltat del tetramorf; quatre monjos de Poblet amb fama de santedat: Ramon de Siscar, abat de Poblet (1237-1238) i bisbe de Lleida (1238-1247), l’abat Bartomeu Conill (1437-1458), Arnau Amalric, abat de Poblet (1196-1198), de Granselva (1198), de Cister (1202-1212) i arquebisbe de Narbona (1212-1225); i el penitent fra Pere Marginet († 1435). Finalment, sant Jordi, en l’escena del drac i la princesa; a més un àngel músic tocant la lira damunt l’escena dels màrtirs, i un altre àngel portant un calze damunt la processó dels monjos. Al cim de la llanterna que corona la cúpula hi pintà els escuts dels abats Miquel Major i Edmon Garreta, constructor i restaurador respectivament de la capella, i els de Montblanc i de la Germandat.
