Segurament a les acaballes del segle XII —el monestir va ser fundat el 1150— l’església ja estava enllestida en l’essencial. Al segle XIII hi van construir un atri, davant la bella porta romànica amb el seu impressionant crismó, i al segle XIV es van obrir noves capelles laterals a la nau de migdia, i es va refer la volta d’aquesta nau.
- Es tracta d’un edifici encara de concepció romànica, de planta basilical, amb tres naus, i volta de canó apuntada. Com totes les esglésies antigues, la de Poblet està orientada, això és, amb l’absis mirant a llevant. Hi ha aquí un signe d’espiritualitat profunda: els cristians antics pregaven orientats, expressant així la seva fe en Jesucrist, el Senyor ressuscitat, el Sol que ve del cel, la llum que no té posta i la vida dels homes, que ha de tornar a la fi dels temps per donar plenitud a l’esperança del món.
- Del nostre temple en podem destacar la lluminositat, esplèndida durant les hores centrals del dia, la majestuosa capçalera amb les seves set capelles absidals i, per damunt de tot, la sobrietat en la decoració, pràcticament inexistent, fet que, amb paraules d’Agustí Altisent, «produeix l’estremiment d’un contacte amb la serenitat de l’inefable, la comunió amb el regne de la pau».
- Aquesta església va ser consagrada el 1695 per l’arquebisbe de Tarragona Josep Llinàs. Els monjos, que hi preguem cada dia la Litúrgia de les Hores i hi celebrem l’Eucaristia, ho recordem cada any, en la bella solemnitat de la Dedicació d’Església, el 13 de novembre. L’any 1963, el papa sant Joan XXIII li atorgà el títol de basílica menor.
- Al timpà de la porta romànica del temple, envoltant el crismó, llegim la següent inscripció: «ANNO DOMINI MDCXC.V, FELICITER GUBERNANTIBUS APOSTOLICAM SEDEM INNOCENTIO XII. PONTIFICE OPTIMO MAXIMO, HISPANIARUM, NOVIQUE MUNDI IMPERIA CATHOLICO CAROLO II. POTENTISSIMO, AC DESIDERATISSIMO: HOC SACRUM, REGIUMQUE ARCHICOENOBIUM AD MODUM ILLUSTRI D. D. F. PETRO DE ALBERT: ILLUSTRISSIMUS, ET REVERENDISSIMUS D. D. F. JOSEPHUS DE LINAS, EX SACRO, REGALIQUE ORDINE B. MARIAE DE MERCEDE REDEMPTIONIS CAPTIVORUM, ARCHIEPISCOPUS TARRACONENSIS, HISPANIARUM PRIMAS, BASILICAM HANC IN HONOREM BEATISSIMAE VIRGINIS DEI GENITRICIS MARIAE SUB ASSUMPTIONIS TITULO, IDIBUS NOVEMBRIS (DIE EJUSDEM VIRGINIS MATRIS PATROCINII AUSPICATISSIMO) CONSECRAVIT.»
- I la traducció: «L’any del Senyor 1695, mentre governaven feliçment la seu apostòlica Innocenci XII, Pontífex Òptim i Màxim, i els regnes de les Espanyes i del nou món el catòlic, potentíssim i desitjadíssim Carles II: aquest sagrat i reial arxicenobi el molt il·lustre Dom fra Pere Albert: l’il·lustríssim i reverendíssim senyor fra Josep Llinàs, del sagrat i reial Orde de la Benaurada Maria de la Mercè de la Redempció de Captius, arquebisbe de Tarragona i primat de les Espanyes, consagrà aquesta basílica en honor de la Benaurada Verge Maria Mare de Déu sota el títol de l’Assumpció, en els idus de novembre, diada assenyalada del Patrocini de la mateixa Verge Mare.»
