«Si és possible, que dormin tots en un mateix local» recomana sant Benet a la Regla (22,3), per raons de vigilància i d’ascesi, però també seguint el costum de l’epoca.
- Els grans dormitoris cistercencs responen a aquesta recomanació. Els monjos hi dormen vestits i cenyits, cadascú al seu llit, amb un llum encès tota la nit. I això per expressar aquella actitud de vigilància i disponibilitat que caracteritza el qui no vol anteposar res al Crist. Per això, tan bon punt sona el senyal de llevar-se, els monjos davallen per l’escala del mur de migdia cap a l’església, per començar la lloança divina.
- El dormitori de Poblet, construït al segle XIII, és el primer espai medieval a Catalunya que substitueix la volta de pedra per la teulada de bigues, cairons i teules sostinguda per dinou arcs diafragmàtics, molt elegants i ben acabats, gairebé refinats, que descansen en mènsules treballades primorosament per un artesà que es va deixar influenciar i meravellar per l’art àrab o mudèixar.
