La vil·la romana articulava les seves estances entorn d’un pati central o atri porxat. Un espai alegre i lluminós, pràctic per a recollir l’aigua de la pluja, i que, sobretot, donava sentit i unitat a la domus, a la casa.
- Els monestirs, ja des del romànic, s’organitzen seguint aquest pla. El claustre comunica i articula els espais principals de la vida regular: l’església, la sala capitular, la sala de monjos o scriptorium, el calefactor, el refetor, la cuina i l’ala dels germans conversos.
- El de Poblet va ser començat al segle XII (ala romànica tocant a l’església) i continuat i acabat al llarg del segle XIII. Segueix en la seva decoració les pautes de puresa i sobrietat establertes per l’Orde Cistercenc: capitells i mènsules amb decoració de motius vegetals o geomètrics.
- Davant del refetor hi ha un templet amb una font destinada a les ablucions dels monjos, però també amb un valor simbòlic molt fort, juntament amb el jardí: plantes i aigua per evocar el paradís on l’home vivia en comunió plena amb el seu Creador i amb els altres éssers creats.
- Tocant a l’església, encara, hi ha l’armarium, el lloc on es guardaven els pocs llibres que necessitava la comunitat per celebrar la litúrgia i per a la lectura dels monjos. I el llarg banc corregut, adossat al mur de l’església, on es feia i es fa la lectura de la Col·lació (una lectura espiritual en veu alta) abans de la pregària de Completes, la darrera del dia.
