EL 1740 EL CAPÍTOL CONVENTUAL DE POBLET presidit per l’abat Francesc Fornaguera aprovà la construcció d’un edifici destinat a cel·les per a monjos. Segons els plànols, que s’han conservat, es tractava d’una magnífica construcció de cel·les monacals a l’estil cartoixà —petites casetes independents—, que havia d’abraçar gran part del monestir, des de la torre de la infermeria fins a la torre del prior, engolint la muralla oriental i septentrional del segle XIV. Només se’n construí una part, entre la torre de les armes i la torre del racó, a l’angle nord-oriental de la muralla.
- L’estil de la façana interior, amb un elevat porxo a la planta baixa, en forma de galeria d’un claustre immens, fou projectat tal com és el de la part actualment existent de les cases noves. La façana exterior, segons el projecte, és també del mateix estil, aproximadament, que l’avui existent, és a dir, amb una gran galeria d’arcades amb una bella vista a l’exterior, al pis de dalt de tot.
- L’edifici fou contractat al mestre de cases de l’Aleixar Tomàs Monguillot, que aleshores treballava a la sagristia nova, i del projecte original només se’n dugué a terme una petita part, la que subsisteix actualment. Existeixen encara les tres portes que correspondrien a tres de les cases o «suites» projectades per als monjos, el porxo o claustre inferior, i la galeria d’arcades superior a llevant. L’interior, tanmateix, fou transformat totalment en les successives restauracions. Si més no les cases noves compleixen la finalitat per a la qual foren projectades: oferir a la comunitat un espai més còmode i lluminós com a habitatge que el que podien oferir els edificis medievals encerclats per les muralles del Cerimoniós.
