Sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser, sant Miquel i sant Jordi, la feu construir, de Nàpols estant, el rei Alfons IV el Magnànim, durant l’abadiat de Bartomeu Conill (1437-1458), com a ofrena —exvot— personal.
- La petita capella és de planta quadrada amb un absis poligonal i una mínima sagristia annexa a l’esquerra. Tot es cobreix amb volta gòtica molt ben treballada amb els escuts del rei, una clau de volta amb la Verge Maria i unes interessants mènsules amb els tetramorfs i quatre caps que podrien representar, d’esquerra a dreta, la reina Maria, el rei Ferran I, l’abat Conill i el mateix rei Alfons IV.
- Al costat de la capella de sant Jordi hi ha l’anomenada porta daurada, que dona accés al segon recinte, a la gran plaça del monestir. Diuen que el nom li venia d’una porta de bronze —les actuals són de coure— que s’haurien daurat en el s. XVI amb motiu de la visita del rei Felip II. Aquí la comunitat sortia a rebre els hostes il·lustres. Per l’heràldica sabem que fou construïda a final del s. XV durant els abadiats de Miquel Delgado (1458-78) i Joan Payo Coello (1480-98), dos dels abats que foren presidents de la Generalitat de Catalunya, sota Joan II i Ferran II.
