Els conversos o germans llecs formaven part de la família monàstica de Poblet i de tots els monestirs cistercencs, amb els mateixos privilegis espirituals que els altres monjos.
- Provenien de les capes més baixes de la societat i no tenien accés a la cultura. No sabien llegir i, per tant, no podien resar l’ofici diví propi dels monjos, en llatí. Per això es dedicaven a les tasques domèstiques de la comunitat i organitzaven els treballs d’explotació agrícola, en els quals participaven també els altres monjos. Vivien dins la clausura monàstica, sota l’autoritat de la Regla i de l’Abat, com els altres monjos, però una mica separats de la resta delacomunitat. A l’església ocupaven un espai —el cor— a part, a ponent, separat per un mur del cor dels monjos, i igualment tenien a part el refetor i el dormitori, situats també a la banda de ponent. En alguns monestirs fins i tot tenien vedat l’accés al claustre, i anaven a l’església per un corredor fosc, construït rere el mur de ponent del claustre. A Poblet, però, utilitzaven l’ala occidental del claustre, que encara avui anomenem «ala dels conversos».
- Els germans conversos, que no tenien accés al sacerdoci, perduraren fins al Concili Vaticà II. Des d’aleshores hi ha una sola classe de monjos, amb els mateixos drets i obligacions.
L’atri de l’Abat Copons
Quan l’abat Ponç de Copons (1316-1348) va construir a la part superior del claustre unes estances per al seu ús personal, el pati descobert inferior entre el refetor dels conversos i el celler de les provisions, es convertí en el bell atri gòtic actual que dona accés al claustre, amb l’elegant portalada romànica del segle XIII, molt erosionada, que fins aleshores havia romàs a l’exterior. L’abat hi deixà, sense escatimar-los, els seus escuts d’armes.
El refetor dels conversos
Aquesta sala del segle XIII, dividida en dues naus per potents columnes amb forma de palmera, molt sòbria, va ser el menjador dels germans conversos fins al segle XIV, en què fou excavada fins als fonaments i convertida en celler per al vi. A finals del segle XX, el paviment recuperà el nivell original.
La sala dels cups
Un espai funcional del segle XIV, una nau destinada al treball de la premsa del raïm, anomenada encara avui sala dels cups. L’abat Ponç de Copons, que hi deixà els seus escuts, la transformà tal com la veiem, amb els potents nervis de secció quadrada tan característics. La sala anterior, construïda al segle XIII, semblant al refetor de conversos, era el celler o magatzem de queviures de la comunitat. A la part superior, al nivell de la finestra elevada amb festejador que hi veiem encara, a la banda del claustre, hi havia el dormitori dels germans conversos, avui desaparegut.
