• General

• La primera antífona del temps d’Advent es presenta com a obertura i ressona com a antífona de tot l’Any litúrgic: «Anuncieu als pobles: Vindrà Déu, el nostre salvador».
  

• A l’inici d’un nou cicle anual, la litúrgia convida l’Església a renovar el seu anunci a tots els pobles i el resumeix en dues paraules: Déu ve. Aquesta expressió tan sintètica conté una força de suggestió sempre nova.

• El verb «venir» es presenta com un verb «teològic», fins i tot «teologal», perquè diu alguna cosa que afecta la naturalesa mateixa de Déu. Per tant, anunciar que «Déu ve» significa anunciar simplement Déu mateix, a través d’un dels seus trets essencials i característics: és el Déu-que-ve.

• L’Advent convida els creients a prendre consciència d’aquesta veritat i a actuar de manera coherent. Ressona com una crida saludable que es repeteix amb el pas dels dies, de les setmanes, dels mesos: Desvetlla’t. Recorda que Déu ve. No ahir, no demà, sinó avui, ara. L’únic Déu veritable, «el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob» no és un Déu que és al cel, desinteressant-se de nosaltres i de la nostra història, sinó que és el Déu-que-ve.
  
  Benet XVI