QUARESMA 2023
«L’ESGLÉSIA PROPOSA a la nostra atenció religiosa el nombre sever de quaranta, aquest nombre que, com ens diu sant Jeroni, és sempre el del dolor i el de l’aflicció (Comentari a Ezequiel, 29). Recordem aquella pluja de quaranta dies i quaranta nits, que va sortir dels tresors de la ira de Déu, quan es va penedir d’haver creat l’home (Gn 7,12) i quan va submergir el gènere humà sota les onades, exceptuant-ne una família. Considereu el poble hebreu errant durant quaranta anys pel desert, com a càstig per la seva ingratitud, abans de tenir accés a la terra promesa (Nm 14,33). [...] Dos homes, a l’Antic Testament, tenen la missió de representar en la seva persona les dues manifestacions de Déu: Moisès, que representa la Llei, i Elies, en qui se simbolitza la Profecia. Tots dos s’acosten a Déu: el primer al Sinaí (Ex 24,18), el segon a l’Horeb (1 Re 19,8); però tots dos obtenen accés a la divinitat només després d’haver-se purificat per l’expiació d’un dejuni de quaranta dies. En referir-nos a aquests grans fets, arribem a entendre per què el Fill de Déu encarnat per la salvació dels homes, havent decidit sotmetre la seva carn divina als rigors del dejuni, va haver d’escollir el nombre de quaranta dies per a aquest acte solemne. La institució de la Quaresma se’ns apareix llavors en tota la seva majestuosa severitat, i com un mitjà eficaç per apaivagar la ira de Déu i purificar la nostra ànima. Alcem, doncs, els nostres pensaments per sobre de l’estret horitzó que ens envolta; contemplem totes les nacions cristianes, en aquests dies, que ofereixen al Senyor irritat aquesta immensa quarantena d’expiació; i esperem que, com en temps de Jonàs, es digni, encara un cop més, a mostrar misericòrdia envers el seu poble.» (De l’Any Litúrgic, de dom Prosper Guéranger)
El gran responsori «Paradisi portas» amb què els monjos obrim solemnement la celebració d’aquest temps sagrat ens ajuda a alçar els nostres pensaments, ens ajuda a comprendre la sacramentalitat d’aquests quaranta dies que, a través i més enllà de les seves observances concretes —la pregària, el dejuni i el servei de la caritat— ens projecta, ens fa saltar vers la profunditat del misteri pasqual de Jesucrist en la seva Passió, Mort i Resurrecció. «El temps de dejuni —canta el responsori— ens ha obert les portes del paradís; practiquem-lo, donem-nos amb insistència a la pregària, perquè puguem participar de la glòria de la resurrecció de Jesucrist. Pel poder que Déu ens dona, brandem les armes de la justícia i acreditem-nos sofrint amb molta constància.» Participar de la glòria de la resurrecció de Jesucrist. A això ens invita el temps de Quaresma, a això ens preparem amb la seva observança.
Que sigui, doncs, per a l’Església, i per a tots, un temps de gràcia per a retrobar les fonts del perdó i de la tendresa de Déu que surten no ja dels tresors de la ira de Déu sinó dels tresors del seu goig i de la seva misericòrdia.
