OCTAVARI DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS
Del 18 al 25 de gener
JUNTAMENT AMB TOTS ELS DEIXEBLES DE CRIST, l’Església catòlica fonamenta en el designi de Déu el seu compromís ecumènic de congregar tothom a la unitat. En efecte, «l’Església no és una realitat replegada sobre si mateixa, sinó permanentment oberta a la dinàmica missionera i ecumènica, ja que ha estat enviada al món per anunciar i testimoniar, actualitzar i estendre el misteri de comunió que la constitueix: a aplegar tothom i totes les coses en Crist; a ser per a tothom “sagrament inseparable d’unitat”». Ja a l’Antic Testament, referint-se a la situació del poble de Déu, el profeta Ezequiel, recorrent al simple símbol de dos bastons primer separats, i després ajuntats l’un a l’altre, expressava la voluntat divina d’«aplegar de pertot arreu» els membres del poble ferit: «Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Quan el meu santuari serà entre ells per sempre, totes les nacions sabran que jo, el Senyor, santifico Israel» (cf. 37,16-28). L’Evangeli de sant Joan, per la seva banda, i davant la situació del poble de Déu en aquell temps, veu en la mort de Jesús la raó de la unitat dels fills de Déu: «Havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos » (11,51-52). En efecte, la carta als Efesis ensenyarà que «destruint el mur que els separava, ha fet morir en ell l’enemistat i, per mitjà de la creu» del que estava dividit en va fer una unitat (cf. 2,14-16). (Ut unum sint, 5)
