+
MAUR ESTEVA I ALSINA
*10.11.1933 - †14.11.2014
ABAT DE POBLET
1970 - 1998
◊
ABAT GENERAL
DE L’ORDE CISTERCENC
1995 - 2010
IN PACE
Daniel Esteva i Alsina
va néixer a Gironella (Berguedà) el 10 de juliol de 1933. Va entrar a Poblet el
1958. Professà l’any següent i rebé el nom de Maur. Fou ordenat sacerdot el
1967. Tres anys després fou elegit abat de Poblet. Durant el seu abadiat
(1970-1998) hagué de completar la restauració material del monestir i
consolidar la comunitat monàstica en els anys posteriors al Concili Vaticà II,
que ell aplicà amb decisió, d’una manera molt concreta en la reforma litúrgica
i en la introducció del català en la pregària dels monjos. Precisament a l’ambó
que va encarregar a l’escultor Josep M. Subirachs per al presbiteri de
l’església (1985), hi ha gravada aquesta frase: «Proclamem la Paraula de Déu en
la nostra parla».
D’aquests anys es pot
destacar la seva amistat amb Josep Pla i amb el President Josep Tarradellas,
amb qui acabà simbòlicament la recuperació material del monestir amb la restauració
del cimbori de l’església. Gràcies a aquesta amistat, el President llegà el seu
arxiu personal al monestir.
Col·laborà igualment en
el govern de l’Orde Cistercenc al costat de l’abat general Policarp Zakar, al
qual succeí com a abat general el 1995. Durant el seu generalat l’abat Maur
Esteva va visitar els monestirs empès per una fraterna preocupació, tot
vetllant per a fer redescobrir i valorar els elements fonamentals de la
identitat monàstica cistercenca: la Regla de sant Benet, la pregària i la vida
fraterna. Va convertir la casa general de l’Orde a Roma en un espai de trobada
i comunió per a tots els monjos i monges, sobretot per als estudiants. Hi
endegà els Cursos de Formació Monàstica, que ara ja són una institució
consolidada, oberts a tots els monjos i monges, especialment els joves, de l’Orde.
En acabar el seu servei
com a abat general el 2010, retornà al seu monestir de Poblet on morí el dia 14 de novembre, commemoració de Tots els Difunts que serviren Déu sota la
Regla de sant Benet, després d’una llarga malaltia. Fou enterrat a la capella de sant Benet de l'església del monestir, als peus de l'altar, després d'una austera i solemne cerimònia oficiada pel P. Abat Mauro-Giuseppe Lepori, abat general de l'Orde Cistercenc.
«No desesperà mai de la
misericòrdia de Déu» (cf. RB 4,74).
Al cel sigui!
|